dimecres, 16 de juliol de 2008

RESPOSTA 27 - L'ombra - Cèlia


La tendresa és l’ombra
d’un arbre que s’ajup
a descansar prop del camí.
És un desert sense arbres
que existeix ple de fragilitat.

Ja no hi ha espai
i l’ombra insisteix.
Ja no hi ha temps
però l’ombra s’hi queda.

La plego i la guardo
per quan surti el sol:
neixen més ombres
perquè neixen nous somnis
que pleguem per nous sols.

5 comentaris:

  1. l'ombra amenaçadora...busca tendresa i llum al voltant ...

    ResponElimina
  2. Quan no hi ets
    busco l'ombra
    i només trobo
    fulles caigudes...

    Miro i acaricio
    les teves arrels
    sense cos...

    El que et dóna
    la mà amb foc
    s'hauria de purificar
    cremant-se...

    Un xic d'ombra
    un poc de silenci
    i tota tu...
    mmmm.

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  3. Guardar-se una ombra per quan surti el sol! Quina bona idea!

    Si la tendresa és ombra, en podrem guardar i plegar moltes de tendreses que compartim tots els itinerants.

    ResponElimina
  4. Cèlia, els déus de P. Valery t'han il·luminat. M'agrada el teu poema.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons