dilluns, 14 de juliol del 2008

Resposta 16 - M'equivocava - Laura.

Érem lluny i tan a prop.
Potser m'equivocava.
Una mica tanoca,
deixa que m'ho digui:
Mirant on no tocava.
Escrivint on no volia.
Però escrivint.
Quan vas llegir,
vas encendre una llum on no sabíem.
Se'ns van omplir les mans
de nit i de besada.
Fins i tot avui,
quan te les agafo,
em pessigollegen els llavis.
Encara m'equivoco.
Una mica tanoca,
deixa que m'ho digui.
Però la taula parada dels anys
sap que tu vas ser l'encert.

8 comentaris:

  1. se'ns van omplir les mans de nit i de besada:Precios i suggerent

    ResponElimina
  2. Aprendre a estimar, equivocar-se, ser "tanoca" (convé dir-s'ho un mateix de tant en tant), i vas aprenent i escrivint amb el pas del temps... És molt bonic, sap que tu vas ser l'encert!

    ResponElimina
  3. Encertat, bo... diu moltes coses :)

    ResponElimina
  4. M'grada el teu poema i llegint-lo m'ha vingut a la memòria un que vaig escriure ja fa molt temps i que ara només te'n reprodueixo un tros...

    Salut.
    onatge


    Vull ser tanoca per estar enamorat...
    Vull somiar per deixar de pensar.
    Del món dels adults he après les prohibicions,
    criteris de pecat que no coincideixen amb els meus,
    el que està bé i que no, segons ells...,
    que la felicitat comporta sacrifici,
    i que el sacrifici purifica...,
    decididament vull ser tanoca

    ResponElimina
  5. Gràcies Laura per venir a Personatge s Itinerants. Es veu que això d e ser tanoca i enamorar-se estar relacionat. Tu i Onatge, ja sou dos poetes, encantadors (encara que us digueu una mica tanoques)

    Molt bonic el poema.

    ResponElimina
  6. Doncs una taula parada és el millor que et poden oferir..

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons