dimecres, 16 de juliol del 2008

Resposta 25. arbres. zel

solquen i esmolen la terra
davallen immisericordes al desastre sens fi
tallen i seguen soques i arrels
qui ensenyarà un arbre al seu fill?
quan tot serà erm,
quedaran els somnis i la mort,
l'esperança entre les pedres...

6 comentaris:

  1. Són fidels a
    les seves arrels
    i ens regalen ombra
    vinguem d'on vinguem...

    Qui no estima
    un arbre és incapaç
    d'estimar res...

    Desitjo que sempre
    quedi una arrel
    i una fulla
    amb rosada per
    anar germinant...

    I que els teus llavis
    a la copa hi trobi
    sempre el bon fruit...

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  2. I tant Zel, els hem de protegir, per protegir la vida i els somnis... "pare, digueu-me què..."

    ResponElimina
  3. Sacsejadora poètica de conscientcies, Zel. Que trist i quina manera més bonica de dir coses tristes.

    ResponElimina
  4. Als seus fills... qui amb la bondat pugui ensenyar-los...

    ResponElimina
  5. tota una visió de futur...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons