dijous, 10 de gener de 2008

Preocupació

— Josep Maria, he de parlar amb vosté. —El metge el mira amb un posat tan greu que no pot evitar que els budells li recargolen dins la panxa.
La cafeteria és mig buida a aquella hora del matí. Només el vell Josep i un foraster que remena prospectes de farmàcia d’una cartera de cuiro un pèl desgastada davant les restes d’un breu esmorzar.
— Mire, Bartomeu, no em fota que al final si que estic de la pròstata...
El metge somriu i seu a la seua vora, apropant una cadira buida. El Josep Maria l’observa amb un tel d’ànsia als ulls. Les mans, lleugerament tremoloses, sostenen el diari comarcal per la pàgina d’economia. Feia només un instant maleïa per dintre a aquella colla de saberuts que pretenien fer benzina a partir del blat. Biodiesel, en deien. I ell pensa que no està per anar renovant negocis, que d’ací quatre dies ho tanca tot i s’hi dedica a prendre el sol i donar de menjar als coloms de la plaça de l’església, que a ell ja li aniria bé. Però clar, la neta, l’Aïna, ara estudiant... La quantitat de “duros” que calen per fer una bona carrera! Ell vol ajudar. Si el deixen, clar. Que el gendre s’empipa de seguida quan pensa que ja no és l’únic pollastre del galliner.
—No és això, Josep, no és això —. El metge mira de treure-li la preocupació sobtada deixant-li caure la mà al muscle, en un gest d’una confiança que ve de lluny— Quina por té? Què “això” encara ho fa servir?
— De què vol parlar, doncs?
Bartomeu somriu.
— Per què va dient a tothom que el fill del mestre mut ha tornat al poble?
El Josep Maria, com si anés a perdre una paciència que mai no havia tingut, d’una revolada tanca el diari.
— Per què és la veritat!
— Vosté el va veure?
El vell, dubta.
— Jo... quasi. Però el Pasqual ben bé que el tenia a dos pams del nas!
— Sap que el Pasqual, quan li ha pegat a l’aiguardent, no es distingeix ni el nas!
— Però ell jura i perjura...
— Mire, Josep, li ho dic de tot cor —El rostre del metge tornava a tenir la gravetat del principi— Aquestes coses més val no remenar-les. És necessari que el temps tanque totes les ferides, que cadascú mire de fer la seua vida, i que els morts queden soterrats per sempre.
El Josep Maria capcineja sense convicció. Com si volgués fer temps abans de dir la seua, d’un glop s’empassa el solatge del cafè que hi tenia al davant, plega el diari i abans de posar-se dempeus, rebla:
— Vostè és una bona persona, Bartomeu, però no cal que li recorde que el que li van fer a mestre mut no té perdó de Déu. I el pitjor que pot passar és que el fill estiga ja al tanto de tot!
Amb pas vacil·lant, l’home més vell s’adreça a la porta de la cafeteria, fita el cel abans de posar els peus en el carrer, s’acobla la gorra i s’uneix al corrent de la vida, carrer avall.

7 comentaris:

  1. Un mestre mut? Ensenyaria per signes, doncs...

    ResponElimina
  2. Ui! sembla que en devia passar alguna de grossa, en aquest poble! I això del mestre mut devia ser un malnom, oi? No em puc imaginar un mestre mut.

    ResponElimina
  3. Els malnoms són qüestions típiques dels pobles menuts. Tothom s’hi coneix per una característica de la infantesa, de la feina dels pares o d’una dèria concreta. Al meu poble vaig fer un treball de recerca buscant l’origen dels malnoms de tot el veïnat. Però algú s’hi va enterar i em va recomanar que no el publiqués. Era un treball per al llibre de festes. Vaig decidir mirar per la meua integritat física...

    ResponElimina
  4. Bé, coses de pobles, així si perilla lateva integritt física no podrem demanar-te que ens els expliquis els origens dls malsnoms...

    ResponElimina
  5. Caram, quin misteri! Això de mestre mut està molt ben trobat. Fa com por i tot.

    ResponElimina
  6. Esto se está poniendo muy,muy interesante.
    No creo que fuera mudo porque todavía en 1979 teníamos que entregar los maestros un certificado de no tener deficiencia física ni enfermedad infecto-contagiosa para poder trabajar.

    ResponElimina
  7. Quina llàstima lo del treball de recerca! Hagués estat tot un què! Ara bé, segur que t'ho devies passar pipa fent-lo!

    I el relat, comencem una línia d'intrigues de poble... Qui serà el mestre mut? I el seu fill?

    Quins camins més s'encreuaran?

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons