En tornar a casa, venint de l'hospital, la Mercè tenia molt mal de peu, de fet li havien immobilitzat i li havien dit que no el poses a terra en quinze dies. Caldria fer repòs.
Raül anava enraonant de com havia estat casual que ell estigués al bosc aquella tarda, no li tocava treballar però substituïa un company que per gripòs havia hagut de restar a casa.
En canvi la Mercè anava pensant com s'ho faria ara que la noia de fer feines havia tornat a Romania a causa de la mort del pare. Amb el Carles no hi podia comptar i els fills durant la setmana eren sempre a Barcelona on tenien la feina.
Raül es va oferir a visitar-la i fer-li algun petit encàrrec si li feia falta. En un principi ella va dir que no, però se'l veia tan sincer que va acabar dient-li que l'esperava l'endemà ni que fos per només anar a comprar el pa.
I així ho va fer l'endemà va fer cap a casa la Mercè
I va ser aleshores que Raül li va explicar:
-Tot el poble en va ple, diuen que han vist el fill del mestre mut.
-No pot ser, no gosaria mai tornar.
-Que si Mercè, que en parlen per tot arreu.
-Ja seria ben estrany.
-Jo sóc foraster i no en sé ben bé res, però tothom ho comenta
-Jo només sé el que he sentir explicar al meu pare que anava a la seva classe.
-Qui era en realitat?
-Algú que va deixar una bona petjada al poble i si ara torna el seu fill serà per remoure molta consciencia.
-Creus que hi ha algú interessat en callar la història.
-Més d'un segurament.
Era massa, la joventut de Raül no podia quedar indiferent a una història com aquesta i en sortir de casa la Mercè, va córrer a buscar el seu amic historiador que treballava d'arxiver a l'arxiu municipal.
A veure si serà en Raül que aclarirà la cosa! Em sembla que ja ho he dit, però m'encanta aquesta història.
ResponElimina