dijous, 13 de desembre del 2007

En Roc de la Carme R

Estava una mica cansat de la seva feina a la fusteria. De fet ell no era pas fuster, era fotògraf, però no se n'acabava de sortir i ara com que li havien demanat un cop de mà provisional d'uns quants mesos, i ell tampoc tenia gaire feina, s'hi havia avingut. Si cobrava alguna mesada no li aniria pas malament.

En Roc es delia per arribar a casa. Vivia sol, en una caseta de poble, en un carrer estret, on les finestres de la casa del davant eren ben a prop. Cada dia es mirava una noia que treballava allà davant, amb discreció primer, amb somriures creuats al cap de pocs dies. Ella feinejava: treia la pols, fregava vidres i ell se la mirava, devia treballar per l'Eulàlia .

- Eulàlia - li va dir quan es van trobar de bon matí pel carrer en anar a treballar - aquesta noia que tens que et fa la neteja, me l'has de presentar.
- Aquesta noia, Roc, ni te la miris, està casada i té una nena de 6 anys!
- Ja he fet tard, Eulàlia! Ja me l'he mirada. Com es diu?
- Es diu, Elena. I deixa-la tranquil·la, que ja et conec!
- Està bé, està bé, ja faré bondat, però és que m'agrada molt. Té un somriure preciós.

I a la tarda quan l'Eulàlia arribava a casa i l'Elena ja se'n anava... li diu:

- Eulàlia, coneixes aquest noi que viu aquí al davant?
- Sí és en Roc i si em vols fer cas no li donis gaire corda.
- No, no, si no ens hem dit ni una paraula, però és simpàtic!

No va poder fer res més que sacsejar el cap d'un costat a l'altre, mentre es rentava mentalment les mans i decidia fer l'orni i no veure res del que passaria allà davant dels seus ulls.

6 comentaris:

  1. He llegit els dos relats seguits, abans no m'he pogut connectar. Si seguiu a aquest ritme, però serà complicat no perdre-se'n una. Crec que això pinta molt bé, m'han agradat, i espero començar a veure interaccions, repeteixo que trobo que és una iniciativa molt interessant.

    ResponElimina
  2. Jo crec que malgrat L'Eulalia pasara las mirades i els somriures ja son el preludi.

    ResponElimina
  3. Mare meva! Quin talent que tens Carme i ho dic del tot sincera. Ais quan em toqui a mi... Hi ha massa nivell de moment entre tu i l'Ignacio. Què passarà amb en Roc i n'Elena? Ja tinc ganes de saber-ho!!!

    ResponElimina
  4. vaje... això funciona! ja tinc ganes que els personatges s'entrecreuin...

    ResponElimina
  5. Els que vénen després de nosaltres tenen llibertat absoluta per entrecreuar el seu personatge original amb algun o alguns dels que ja hi ha penjats. I a partir de la segona ronda, això ja serà obligatori... relacionar-los els uns amb els altres, en tota libertat en cada intervenció.

    ResponElimina
  6. En Roc i l'Eulàlia tenen nou resident al carrer! A veure com acaba...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons